5.9.07

QUALSEVOL COSA



Durant bona part del curs passat vaig estar assajant un espectacle que havien coescrit conjuntament la Thais Buforn i l'Anna Gras. El resultat després d'alguns entrebancs amb el temps ( vaig haver de deixar la direcció de l'espectacle uns mesos a mans del Carles Fernandez ) va ser la tesina de les dues i una bona estrena amb bona crítica al Teatre de Ponent a Granollers.


Anna Gras i Thais Buffon ofereixen amb Qualsevol Cosa un estimulant duel actoral

De vegades és millor la falta de pretensions, fugir de l’obsessió per crear una història original i trencadora. La senzillesa i contundència d’uns personatges ben dibuixats, unida a la química entre dues grans actrius, poden ser més que suficients per oferir una magnífica estona de teatre viu, fresc, d’aquells que arrenca somriures i crea afició. I això és el que la granollerina Anna Gras i Thais Buffon han aconseguit escrivint i interpretant Qualsevol cosa, una obra de la companyia Ifeelmycoxis que es va poder veure des de dimecres fins divendres al Teatre de Ponent.

Dos dones de mons oposats. Dues converses telefòniques que tenen lloc en el mateix instant i que serveixen per presentar, en flashos, les deus protagonistes. L’atzar, una casualitat o potser una broma del destí les uniran en un vell i fosc ring, l’escenari d’un estimulant combat de personalitats oposades. Aquest espai, recreat amb tota mena de detalls i amb una cuidada il·luminació zenital, no tant sols afegeix dramatisme a l’escena, sinó que esdevé una magnífica metàfora de l’eix de la història: el xoc de personalitats aparentment oposades.

¿Què poden tenir en comú una escriptora d’èxit busca amb desesperació un argument impactant per la seva propera novel·la i una prostituta de cor dolç amb problemes de diners imaginativa i aparentment ingènua? L’una, intel·ligent, intel·lectual, però també esquerpa, seca i freda en el tracte, sembla molt segura de si mateixa i del seu èxit, però la seva actitud desvela que està enfadada amb tot i tothom, inclosa ella mateixa. L’altra, espantadissa, ingènua, viu i pren decisions amb el sentit comú que dóna l’experiència de la vida, el bagatge d’un dia a dia farcit de problemes, de personatges turmentats i perills més aparents que reals. El destí que les ha unit les obligarà a passar unes hores tancades en aquest forat i la tensió, la gana i el xoc d’egos les conduiran a descobrir el seu verdader caràcter, el que hi ha darrera la màscara.

Mica en mica, l’entrellat de la història surt a la llum. La primera, convençuda que els diners ho poden tot i que la realitat sempre supera la ficció, busca algú que assassini i expliqui la seva experiència en primera persona. La prostituta és aquí per error, però enlluernada pels diners, no dubtarà en ser la protagonista d’aquest morbós i amoral bestseller. Finalment el combat acaba doncs amb un empat. Les dues han aconseguit el seu objectiu. Però després d’aquesta trobada són, segurament, més a prop de saber qui són i el què volen de la vida.

LA NIT DELS BANDOLERS (II)


Es va estrenar i va anar molt bé. Segons el guió. Cohesió social era el primer objectiu, àmpliament aconseguit. L'espectacle, finalment també. Un repte fet realitat.
Un goig poder treballar amb gent tant il·lusionada i amb tants professionals.
Un dia d'aquests penjaré algunes fotos perquè us adoneu de la magnitud de la tragèdia: l'escenografia al voltant de la plaça: les bastides, la tirolina, el rapel, les grues, el foc, els diables, els timbalers, els trabucaires, l'orquestra, la banda, la coral de 30 cantants, i molt especialment als actors i tota la gent de l'equip de producció de Fúsic, la Isabel i la Mariona, de vestuari amb la Susanna i les seves noies, la lluita escènica amb la Rosa, l'escenografia del Francesc, i la demés gent de Sant Boi, oi Carles?, que ho ha fet possible.
A tots ells, moltes gràcies!!

A2 - CIA INFIMA LA PUÇA+TEATRE PO+MARTÍ


Aquest passat abril vam reestrenar al SAT! un espectacle capdal dels molts infantils que s'han fet aquest país: l' "A2"de la cia Ínfima La Puça. Aquest cop era en anglès, i ara que ells han aparcat com jo el nas de clown, van buscar un parell de pallasses per poder fer l'espectacle per a campanyes escolars. L'experiència va ser molt bona i l'espectacle va funcionar molt bé entre els nens. Respectant en tot moment l'essència i els gags de l'original vam poder crear gags nous amb les pallasses de Teatre Po: la Cris i la Marta, que veieu aquí ben caracteritzades amb roba de la Iris Cortavitarte.
Un goig poder tornar a tocar el clown després de la meva etapa als clownx teatre.
Peto-nassus per a elles i pels Puças ( la companyia Ínfima la Puça és un dels motius perquè faig teatre ) i pels que van dur a terme aquest projecte que espero que es pugui fer en català ben aviat.

L'ESTIU S'ACABA I RENOVEM EL BLOG

Ja tocava. Des de fa mesos estava el blog aturadet per causes diverses. M'he proposat actualitzar-lo sovint per poder tenir contacte amb la gent que no veig massa. També penjaré dibuixos i altres històries de colegues per fer-lo més dinàmic.
Del dicho al hecho hay un buen trecho.
Buenos trechos per tothom!
Una abraçada.
Martí