La gent de QQTeatre, l'Alicia, l'Anna, la Xènia, l'Alícia i el Joan.
El Martinazzo fent debat amb la canalla.
Han transcorregut ben bé set mesos d’ençà de la trucada que vaig rebre de l’Institut del Teatre per participar en aquest projecte anomenat “Tots junts actuem” de la Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya.
Pel camí m’he trobat amb diverses companyies joves de teatre amateur que han participat en les jornades de formació i en les successives proves de selecció fins a arribar a escollir el projecte guanyador.
Abans de res, el públic a qui va adreçat aquest espectacle són adolescents. I molts cops, lamentablement, el teatre que s’adreça a aquesta franja d’edat evidencia una falta de sintonia preocupant, tant pel que fa a les temàtiques argumentals, el llenguatge que s’empra, o la mateixa proposta escènica allunyada del món en què vivim. No podem oblidar que estem parlant dels que seran els futurs espectadors, i molts cops aquests nois i noies, després d’una funció, tenen bastant clar que tardaran molt a anar al teatre o potser no hi tornaran més.
D’altra banda l’encàrrec era fer un espectacle de teatre-fòrum, amb un debat a posteriori on el públic pogués expressar-se sobre aquestes conductes reprobables. En una de les fotos em podeu veure a mi dinamitzant el debat.
El teatre és un gran mitjà per poder transmetre campanyes de sensibilització, i una bona prova d’això és aquest projecte i l’experiència fantàstica que hem tingut amb els primers espectadors que han vingut a veure “Seguretat virtual”, l’espectacle resultant de la proposta guanyadora de QQ Teatre.
Els mèrits n’eren molts. A la seva joventut que afavoreix la connexió amb aquest públic adolescent, una proposta dramatúrgica atrevida i treballada, una bona interpretació ben travada per la directora, una estructura ja formada com a companyia i altes dosis de treball i il·lusió.
Se’m va encarregar fer un seguiment de tot el procés de creació de l’espectacle i no m’equivoco si des del primer dia em vaig sentir com un més dins de la companyia. Junts hem creat un espectacle del no res. Partint de la proposta guanyadora vam acabar de perfilar el que seria l’argument abans de l’estiu i les inevitables i necessàries vacances.
L’argument base ja el teníem: un concurs virtual on els joves protagonistes de la nostra història actuen condicionats per entorns familiars, laborals i d’amistat que els empenyen a la fatalitat. El missatge, dur i eloqüent, es tenyiria d’escenes on les situacions quotidianes i els problemes són molt propers a la realitat dels joves d’avui en dia.
Vam començar a assajar al setembre, tot plegat un mes abans de la data d’estrena programada. Era arriscat i alhora perillós, pel poc temps que teníem. A 1 de setembre no hi havia text encara. El vam anar construint a base d’improvisacions amb els actors, a partir de situacions concretes que amb la Sònia vam anar proposant.
El text s’aniria fixant, si bé es van treballar en dos fronts diferents: d’una banda el concurs amb les preguntes sobre seguretat vial, d’altra banda les escenes dels protagonistes.
Vam buscar l’empatia de l’espectador, amb aquests dos personatges que són les dues presentadores, buscant un joc clownesc, per desdramatitzar una mica tota la càrrega pesada de la tragèdia.
Des de principis de setembre fins la data de la primera prèvia a Martorell he de dir que m’he trobat amb un equip de gent amb una capacitat de treball encomiable, a l’alçada d’un repte semi-professional com aquest.
Nervis pel poc temps, “apretada” d’última hora, ajustar totes les peces ( escenografia, llums, so, producció, etc. ) i finalment l’espectacle veu la llum.
Un espectacle que és millor gaudir amb no més de cent persones per afavorir aquest debat, tot i que hi ha hagut funcions que hem actuat per set-cents espectadors.
El que importa és que aquell missatge que algunes de les campanyes de trànsit ens posen als morros cada cert temps i que ens obliga a fer zàpping per la cruesa de les imatges es transforma en una obra de teatre que d’una manera més útil, amena i reconeixible va entrant a la ment de l’adolescent durant una hora! Una hora de situacions que inevitablement plantejaran al nostre espectador moltes preguntes, reflexions i disquisicions. I més d’una hora, si el professor treballa a classe els continguts elaborats pels amics de Pau Education.
Una campanya diferent, Una aposta amb molta sensibilitat artística, ben falcada i adreçada a la gent jove i el més important, feta per gent jove. Ara només cal que aquest text que teniu entre mans tingui la sortida que es mereix, que no és altra que la seva presència en teatres d’arreu del país.
A QQTeatre, Sònia, Alícia, Imma, Xènia, Anna i Joan, les meves sinceres felicitats.
Als escenògrafs, l’Enric i la Francesca, gràcies per la feina.
A la gent de Pau Education, el meu agraïment per la vostra confiança.
ACTUACIONS octubre-novembre 07/gener 08 a Martorell, Girona, Manresa, Barcelona, Lleida, Tarragona i hi ha prevista una actuació final al TNC
