3.8.08

EL CORONEL OCELL II






Després d'uns mesos sense escriure-hi, afegeixo al blog algunes imatges del muntatge "El coronel ocell". Properament estarà al Teatre del Raval en el marc de la Mostra de Teatre de Barcelona.

14.3.08

EL CORONEL OCELL


El passat 6 de març vaig estrenar el meu taller de direcció, tesina de l'institut o treball final de carrera: EL CORONEL OCELL. En breu fotos i més informació.

25.12.07

FELIÇ ANY NOU 2008

Novament un dibuix, ja era hora...Felicitar-vos una feliç entrada d'any i que duri fins a acabar-lo.
Però sempre haurem de posar-hi de la nostra part, alimentar-lo...
Per a mi el 2008 és un full blanc encara per estrenar.
Escriure, dibuixar...

Que els somnis es tornin gargots
que els gargots es tornin esbossos
que els esbossos es tornin dibuix
i si no val la pena emmarcar-lo
si la inspiració no ens acompanya enguany
estripa'l, esborra'l i comença de nou
perquè l' any és un bloc de 365 fulls.

Petonassus
Martí

9.12.07

33 ANYS, LA DE CRISTO

Doncs sí, titus...
Acabo de fer 33 anys, 16 i mig a cada cama i per celebrar-ho aquí va una foto dels meus anys mossos...quan estava a la companyia de teatre Nyap, i vam fer l'espectacle "Arnau". Ja em vaig avançar i ja em van penjar de la creu en aquells temps, per tant, no entra en els meus plans futurs penjar-me altre cop. És curiós perquè amb 33 anys no em creix la barba com la que arribava a portar com a Arnau. És el que té haver estat barbamec fins fa poc.
Petonassus a tots aquells que hi han pensat!
Martinazzo

6.12.07

REQUETECHUNAI PICTURS


Bé, aquest post va dedicat sobretot al Joni i la Cristi, gran parella artística que s'encarrega de rodar els videoclips de gent tan gran com Kiko Veneno, G5, Josele Santiago, Peret i els Muchachito Bombo Infierno. De fet els dos videos que tinc penjats al blog són d'ells, i jo he tingut la sort de participar en alguns: "40 forajidos" de G5 ( guionista ); "el compadre" ( producció, vestuari, maquillatge i atrezzo ); "Aire"( producció, vestuari i maquillatge ) i "Jalamandrú" de Peret (producció, vestuari, atrezzo). Podeu clicar el link del seu blog on pengen tota la seva obra. No us perdeu videos com el "Bilonguis" de Kiko Veneno, o el de "Pensando no se llega a ná" de Josele Santiago. Boníssims!!!
Atenció al treball de postproducció, el grafisme, i la utilització del croma. Són originals, divertits, irreverents, i amb molt d'estil.
Mentrestant us penjo aquí el video de "40 forajidos" perquè algunes idees meves apareixen al clip.

AIRE - MUCHACHITO BOMBO INFIERNO



El video d' "AIRE" de Muchachito Bombo Infierno. Una nova producció d'aquesta banda canalla on hi vaig col·laborar en tasques de producció, maquillatge i vestuari. Aquí sota podeu veure el "making of" on se'm veu maquillant al Lere, fent de màquina de fum, i rient, sobretot rient.

25.11.07

L'ESVORANC A LA MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA




Novament aquest any som presents a la Mostra de Teatre de Barcelona. Aquest cop sota el nom d' Esvoranc teatre. Es tracta del mateix espectacle que vam presentar al Març a Vic, però amb diferents actors. És el que té comptar sempre amb artistes bons...que després venen els grans i se'ls emporten: el Robert amb la Marta Carrasco, la Queralt i l'Eva amb la Carme Portacelli, l'Albert i la Maria amb l'espectacle propi "Ruddigore", i el Lluis, que era un dels substituts, amb els Joglars. Doncs res, ens hi hem posat de nou, amb l'Abel Coll, la Neus Martínez, la Miriam Escurriola, l'Ignasi Guasch i la Gemma Dausedas, que juntament amb l'Alba Pujol, la Mai Boncompte, el Pau Viñals, la Mercè Boher, l'Isidre Hernández i la Gemma Amorós reestrenarem un nou Esvoranc, ara que estan tant de moda.Això serà els propers dijous 29 i divendres 30 de novembre a les 21h. al nou Teatre del Raval.Les entrades a 5 euros

L'ESVORANC

IX Premi Boira de teatre2006

Autor: Josep Maria Miró Coromina

Direcció, escenografia,llums i espai sonor: Martí Torras Mayneris

Espaisonor: Marc Artigau

Vestuari: Iris Cortavitarte

Intèrprets:

Míriam Escurriola

Alba Pujol

Abel Coll

Ignasi Guasch

Gemma Amorós

Neus Martínez

Pau Viñals

Isidre Hernández

Mercè Boher

Mai Boncompte

Gemma Dausedas


TEATRE DEL RAVAL - C/Sant Antoni Abad, 12 08001-BCN Tel.: 93 443.39.99 Metro: Línia 2, estació Sant Antoni Bus: 20, 24, 37, 41, 55, 64, 91, 120, 141, N6

INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC 07-08 A L'INSTITUT DEL TEATRE



Descobriment de la placa en homenatge a Adrià Gual

El dilluns 29 d’octubre va tenir lloc l’acte d’inauguració del curs acadèmic de l’Institut del Teatre, que enguany dedicava un homenatge a la figura d’Adrià Gual, fundador de l’Institut.

El Teatre Ovidi Montllor va acollir la lliçó inaugural a càrrec del filòsof i escriptor Rafael Argullol i les paraules de Celestino Corbacho, President de la Diputació de Barcelona i de la Junta de l’Institut del Teatre, i de Jordi Font, director general del centre.

A mi em van encarregar de dirigir tot l'acte, i va ser un bon test de cara a poder fer de mestre de cerimònies d'aquests tipus d'actes en els quals el protocol acaba per avorrir-te. Tanmateix i com podeu veure a les fotos la cosa va quedar molt bé: les llums, el muntatge i sobretot, l'actuació en honor a Adrià Gual de l'Ignasi Guasch i la Míriam, a més dels Dei Furbi.
A l'Avui ens van posar aquesta foto de la mítica Escurriola amb l'avi Gual.


Dos exalumnes de l'Institut del Teatre, juntament amb la companyia Dei Furbi, van homenatjar ahir Adrià Gual en l'obertura del curs 2007-2008 de l'escola d'art dramàtic. Els actes, engegats amb una conferència de Rafael Argullol, van culminar amb el descobriment d'una placa dissenyada per Iago Pericot a partir d'una il·lustració de l'homenatjat

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 42. Dimarts, 30 d'octubre del 2007

SEGURETAT VIRTUAL amb QQ TEATRE

La gent de QQTeatre, l'Alicia, l'Anna, la Xènia, l'Alícia i el Joan.

El Martinazzo fent debat amb la canalla.

Han transcorregut ben bé set mesos d’ençà de la trucada que vaig rebre de l’Institut del Teatre per participar en aquest projecte anomenat “Tots junts actuem” de la Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya.

Pel camí m’he trobat amb diverses companyies joves de teatre amateur que han participat en les jornades de formació i en les successives proves de selecció fins a arribar a escollir el projecte guanyador.

Abans de res, el públic a qui va adreçat aquest espectacle són adolescents. I molts cops, lamentablement, el teatre que s’adreça a aquesta franja d’edat evidencia una falta de sintonia preocupant, tant pel que fa a les temàtiques argumentals, el llenguatge que s’empra, o la mateixa proposta escènica allunyada del món en què vivim. No podem oblidar que estem parlant dels que seran els futurs espectadors, i molts cops aquests nois i noies, després d’una funció, tenen bastant clar que tardaran molt a anar al teatre o potser no hi tornaran més.

D’altra banda l’encàrrec era fer un espectacle de teatre-fòrum, amb un debat a posteriori on el públic pogués expressar-se sobre aquestes conductes reprobables. En una de les fotos em podeu veure a mi dinamitzant el debat.

El teatre és un gran mitjà per poder transmetre campanyes de sensibilització, i una bona prova d’això és aquest projecte i l’experiència fantàstica que hem tingut amb els primers espectadors que han vingut a veure “Seguretat virtual”, l’espectacle resultant de la proposta guanyadora de QQ Teatre.

Els mèrits n’eren molts. A la seva joventut que afavoreix la connexió amb aquest públic adolescent, una proposta dramatúrgica atrevida i treballada, una bona interpretació ben travada per la directora, una estructura ja formada com a companyia i altes dosis de treball i il·lusió.

Se’m va encarregar fer un seguiment de tot el procés de creació de l’espectacle i no m’equivoco si des del primer dia em vaig sentir com un més dins de la companyia. Junts hem creat un espectacle del no res. Partint de la proposta guanyadora vam acabar de perfilar el que seria l’argument abans de l’estiu i les inevitables i necessàries vacances.

L’argument base ja el teníem: un concurs virtual on els joves protagonistes de la nostra història actuen condicionats per entorns familiars, laborals i d’amistat que els empenyen a la fatalitat. El missatge, dur i eloqüent, es tenyiria d’escenes on les situacions quotidianes i els problemes són molt propers a la realitat dels joves d’avui en dia.

Vam començar a assajar al setembre, tot plegat un mes abans de la data d’estrena programada. Era arriscat i alhora perillós, pel poc temps que teníem. A 1 de setembre no hi havia text encara. El vam anar construint a base d’improvisacions amb els actors, a partir de situacions concretes que amb la Sònia vam anar proposant.

El text s’aniria fixant, si bé es van treballar en dos fronts diferents: d’una banda el concurs amb les preguntes sobre seguretat vial, d’altra banda les escenes dels protagonistes.

Vam buscar l’empatia de l’espectador, amb aquests dos personatges que són les dues presentadores, buscant un joc clownesc, per desdramatitzar una mica tota la càrrega pesada de la tragèdia.

Des de principis de setembre fins la data de la primera prèvia a Martorell he de dir que m’he trobat amb un equip de gent amb una capacitat de treball encomiable, a l’alçada d’un repte semi-professional com aquest.

Nervis pel poc temps, “apretada” d’última hora, ajustar totes les peces ( escenografia, llums, so, producció, etc. ) i finalment l’espectacle veu la llum.

Un espectacle que és millor gaudir amb no més de cent persones per afavorir aquest debat, tot i que hi ha hagut funcions que hem actuat per set-cents espectadors.

El que importa és que aquell missatge que algunes de les campanyes de trànsit ens posen als morros cada cert temps i que ens obliga a fer zàpping per la cruesa de les imatges es transforma en una obra de teatre que d’una manera més útil, amena i reconeixible va entrant a la ment de l’adolescent durant una hora! Una hora de situacions que inevitablement plantejaran al nostre espectador moltes preguntes, reflexions i disquisicions. I més d’una hora, si el professor treballa a classe els continguts elaborats pels amics de Pau Education.

Una campanya diferent, Una aposta amb molta sensibilitat artística, ben falcada i adreçada a la gent jove i el més important, feta per gent jove. Ara només cal que aquest text que teniu entre mans tingui la sortida que es mereix, que no és altra que la seva presència en teatres d’arreu del país.

A QQTeatre, Sònia, Alícia, Imma, Xènia, Anna i Joan, les meves sinceres felicitats.

Als escenògrafs, l’Enric i la Francesca, gràcies per la feina.

A la gent de Pau Education, el meu agraïment per la vostra confiança.

ACTUACIONS octubre-novembre 07/gener 08 a Martorell, Girona, Manresa, Barcelona, Lleida, Tarragona i hi ha prevista una actuació final al TNC



EL SENYOR PERRAMON


Aquests mesos de setembre i octubre he estat treballant com a ajudant de direcció de Joan Anton Rechi a l'espectacle "El senyor Perramon" que encara podeu veure a la cartellera del teatre Romea fins passat Nadal. Una bona oportunitat per seguir treballant amb amics com l'Ivan Benet, l'Òscar Rabadan, la Carme Poll i la Marina Vilardell, així com per conèixer altres grans actors com l'Enric Llort, la Susanna Garachana, el Miquel Gelabert, el Xavier Capdet, la Mònica Marcos, en Ramon Enric i el Boris Ruiz.
Una comèdia catalana inspirada en l'Avar de Molière. Les crítiques han estat una mica matxacones però la gent que hi va s'ho passa bé i riu molt. Així que...

SALÓ DE L'ENSENYAMENT 07 - UNA MARTINADA

El passat març vam estar amb una colla d'actors i actrius postgraduats de l'IT fent animació a la Fira durant el Saló de l'Ensenyament i hi havia una gent d'una web d'aquestes de grups d'amics universitaris ( abrachuchame d'estudielenco ) i vaig fer aquesta pallassada que s'han encarregat de penjar al youtube.
Aquí queda per a la posteritat.

5.9.07

QUALSEVOL COSA



Durant bona part del curs passat vaig estar assajant un espectacle que havien coescrit conjuntament la Thais Buforn i l'Anna Gras. El resultat després d'alguns entrebancs amb el temps ( vaig haver de deixar la direcció de l'espectacle uns mesos a mans del Carles Fernandez ) va ser la tesina de les dues i una bona estrena amb bona crítica al Teatre de Ponent a Granollers.


Anna Gras i Thais Buffon ofereixen amb Qualsevol Cosa un estimulant duel actoral

De vegades és millor la falta de pretensions, fugir de l’obsessió per crear una història original i trencadora. La senzillesa i contundència d’uns personatges ben dibuixats, unida a la química entre dues grans actrius, poden ser més que suficients per oferir una magnífica estona de teatre viu, fresc, d’aquells que arrenca somriures i crea afició. I això és el que la granollerina Anna Gras i Thais Buffon han aconseguit escrivint i interpretant Qualsevol cosa, una obra de la companyia Ifeelmycoxis que es va poder veure des de dimecres fins divendres al Teatre de Ponent.

Dos dones de mons oposats. Dues converses telefòniques que tenen lloc en el mateix instant i que serveixen per presentar, en flashos, les deus protagonistes. L’atzar, una casualitat o potser una broma del destí les uniran en un vell i fosc ring, l’escenari d’un estimulant combat de personalitats oposades. Aquest espai, recreat amb tota mena de detalls i amb una cuidada il·luminació zenital, no tant sols afegeix dramatisme a l’escena, sinó que esdevé una magnífica metàfora de l’eix de la història: el xoc de personalitats aparentment oposades.

¿Què poden tenir en comú una escriptora d’èxit busca amb desesperació un argument impactant per la seva propera novel·la i una prostituta de cor dolç amb problemes de diners imaginativa i aparentment ingènua? L’una, intel·ligent, intel·lectual, però també esquerpa, seca i freda en el tracte, sembla molt segura de si mateixa i del seu èxit, però la seva actitud desvela que està enfadada amb tot i tothom, inclosa ella mateixa. L’altra, espantadissa, ingènua, viu i pren decisions amb el sentit comú que dóna l’experiència de la vida, el bagatge d’un dia a dia farcit de problemes, de personatges turmentats i perills més aparents que reals. El destí que les ha unit les obligarà a passar unes hores tancades en aquest forat i la tensió, la gana i el xoc d’egos les conduiran a descobrir el seu verdader caràcter, el que hi ha darrera la màscara.

Mica en mica, l’entrellat de la història surt a la llum. La primera, convençuda que els diners ho poden tot i que la realitat sempre supera la ficció, busca algú que assassini i expliqui la seva experiència en primera persona. La prostituta és aquí per error, però enlluernada pels diners, no dubtarà en ser la protagonista d’aquest morbós i amoral bestseller. Finalment el combat acaba doncs amb un empat. Les dues han aconseguit el seu objectiu. Però després d’aquesta trobada són, segurament, més a prop de saber qui són i el què volen de la vida.

LA NIT DELS BANDOLERS (II)


Es va estrenar i va anar molt bé. Segons el guió. Cohesió social era el primer objectiu, àmpliament aconseguit. L'espectacle, finalment també. Un repte fet realitat.
Un goig poder treballar amb gent tant il·lusionada i amb tants professionals.
Un dia d'aquests penjaré algunes fotos perquè us adoneu de la magnitud de la tragèdia: l'escenografia al voltant de la plaça: les bastides, la tirolina, el rapel, les grues, el foc, els diables, els timbalers, els trabucaires, l'orquestra, la banda, la coral de 30 cantants, i molt especialment als actors i tota la gent de l'equip de producció de Fúsic, la Isabel i la Mariona, de vestuari amb la Susanna i les seves noies, la lluita escènica amb la Rosa, l'escenografia del Francesc, i la demés gent de Sant Boi, oi Carles?, que ho ha fet possible.
A tots ells, moltes gràcies!!

A2 - CIA INFIMA LA PUÇA+TEATRE PO+MARTÍ


Aquest passat abril vam reestrenar al SAT! un espectacle capdal dels molts infantils que s'han fet aquest país: l' "A2"de la cia Ínfima La Puça. Aquest cop era en anglès, i ara que ells han aparcat com jo el nas de clown, van buscar un parell de pallasses per poder fer l'espectacle per a campanyes escolars. L'experiència va ser molt bona i l'espectacle va funcionar molt bé entre els nens. Respectant en tot moment l'essència i els gags de l'original vam poder crear gags nous amb les pallasses de Teatre Po: la Cris i la Marta, que veieu aquí ben caracteritzades amb roba de la Iris Cortavitarte.
Un goig poder tornar a tocar el clown després de la meva etapa als clownx teatre.
Peto-nassus per a elles i pels Puças ( la companyia Ínfima la Puça és un dels motius perquè faig teatre ) i pels que van dur a terme aquest projecte que espero que es pugui fer en català ben aviat.

L'ESTIU S'ACABA I RENOVEM EL BLOG

Ja tocava. Des de fa mesos estava el blog aturadet per causes diverses. M'he proposat actualitzar-lo sovint per poder tenir contacte amb la gent que no veig massa. També penjaré dibuixos i altres històries de colegues per fer-lo més dinàmic.
Del dicho al hecho hay un buen trecho.
Buenos trechos per tothom!
Una abraçada.
Martí

12.5.07

EXPOSICIÓ DE CARICATURES A L'INSTITUT DEL TEATRE

Caricatura de l'escenògraf i figurinista Ramon Ivars.
Doncs sí, finalment he complert la meva amenaça i després de quatre cursos a l'Institut, presento la meva exposició de caricatures de professors, titulada "APUNTS DE CLASSE".
Aquest dimarts, 15 de maig, com a tret de sortida, em posaré a fer caricatures al Bar de l'Institut, lloc on estaran exposades uns quants dies.
Us hi espero a partir de les 13,30h.

14.4.07

LA NIT DELS BANDOLERS


LA NIT DELS BANDOLERS - UNA HISTÒRIA DE SANT BOI
Dramatúrgia de Pau Miró i Martí Torras
Direcció artística - Martí Torras
Avui mateix a aquesta hora s'hauria d'haver estrenat l'espectacle de "La nit dels Bandolers" que des de fa dos mesos estic muntant amb entitats i gent de Sant Boi.
Finalment l'espectacle s'ha aplaçat per raons òbvies ( el mal temps ) fins al proper divendres 20 d'abril a les 11h.
Aquest projecte que neix des de l'Ajuntament de Sant Boi i la Diputació de Barcelona, ha treballat durant aquests quatre últims mesos, la cohessió social entre les diferents entitats i companyies amateurs de Sant Boi, i ha incorporat la presència d'altres col·lectius: Les dues colles de diables, les dues escoles de Música ( Moderna i Clàssica ), membres de tres corals diferents, les tres colles de timbalers, els trabucaires, a més de particulars.
S'han realitzat tallers de commedia dell'arte, esgrima i vestuari, i durant aquests dos últims mesos hem assajat l'espectacle, que va ser concebut a mitges amb en Pau Miró.
L'espectacle, amb música en directe, amb pirotècnia, cinc espais de representació, un amb grues i tirolina inclosa, ve a ser com un espectacle de carrer tipus inauguració de la Fira de Tàrrega però amb gent no professional.
He de dir que he disfrutat molt amb la il·lusió que hi ha posat la gent de Sant Boi amb aquest projecte, i que ha estat un plaer treballar amb ells, la Isabel, en Francesc, la Mariona, el Carles, la Rosa, la Susagna, en Lluis, la Mònica, el Toni, i tots els demés membres de l'elenc artístic.
Si podeu, no dubteu a venir. Quan una cosa es fa amb tanta empenta, val la pena, encara que només sigui per la de la gent.

3.4.07

L'ESVORANC II


La crítica de l'Esvoranc del 9 Nou fa referència a "un bon treball ben dirigit i ben interpretat per una plantilla jove d' actors i actrius". Excel·lent tenint en compte que encara no l'han vist acabada. Felicitats a totes /tots!!

26.3.07

L'ESVORANC

L'ESVORANC - ESVORANC TEATRE
IX Premi Boira de teatre 2006

Aquest passat dissabte 17 de març vam estrenar el text del Xose, àlies del Josep Maria Miró "L'ESVORANC" a l'Institut del teatre de Vic, dins els actes d'entrega del Xè premi Boira de Dramatúrgia, que enguany va recaure en un altre amic, en Marc Artigau.

L'ESVORANC va guanyar el premi l'any anterior i el xose, bon amic meu, me'l va regalar per muntar-lo. El fet que li premiessin va accelerar el procés de muntatge que va veure la llum en un dia de moltes emocions, accidents i ensurts. Finalment i amb tots els actors dalt de l'escenari vam donar alè i vida als personatges d'aquest magnífic text.
Només agraïr la feina de tothom i especialment agraïr-te a tu Xose la confiança i espero que sigui la primera de moltes.


El terra d’un barri barceloní s’obre i una gran esquerda s’empassa pisos plens d’objectes, històries, records, misèries, esperances, desenganys... davant la mirada desconcertada dels seus habitants i veïns. L’esvoranc és només un escenari que actua com a mirall d’uns personatges que veuen com també s’esquerden i s’enfonsen els seu móns i vides. Aquest gran trau al paviment no fa altra cosa que treure a la superfície l’autèntica trencadissa humana.

L'esvoranc
Autor: Josep Maria Miró Coromina
Direcció, escenografia, llums i espai sonor: Martí Torras Mayneris
Ajudant direcció i espai sonor: Marc Artigau
Vestuari: Iris Cortavitarte
Amb:
Maria Santallúcia, Alba Pujol, Robert González, Albert Mora, Gemma Amorós, Queralt Casasayas, Pau Vinyals, Isidre Hernández, Mercè Boher, Mai Boncompte, Eva Cartañà

11.2.07

VINYETA XXIV - CONSELL DE LES ARTS

Dons au! Ja tira endavant això del consell de les Arts, després de que tanta gent del món de la Cultura ho demanés a crits. La mateixa tanta gent que ara voldran formar part, i la mateixa tanta gent que s'emprenyarà quan vegin que no hi tenen cabuda.

5.2.07

HISTÒRIA DEL SOLDAT - CRÍTICA DIARI SANT CUGAT


Aquí va la primera crítica i una foto de la nostra Història del soldat. Va anar molt bé realment. L'estrena fou un èxit. Esperem que en vinguin més. El projecte és molt guapo, i s'ha d'anar treballant. Felicitats a Cappare produccions i molt especialment al pare de la criatura, en Carles Miró, als músics d'Eklecson i als actors Albert Ausellé i Joan Maria Segura.

24.1.07

ARGUMENTS - ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA


D'altra banda, el mateix dijous a la mateixa hora al teatre Ovidi montllor de l'Institut estrenem el taller de 4rt d'interpretació, ARGUMENTS, variacions sobre Atempts on her life de Martin Crimp, on he estat fent l'Ajudantia de direcció i dramatúrgia al Ramon Simó.Es fa dijous, divendres, dissabte a les 21h i diumenge a les 19h. Com podeu veure estic liat fent de les meves!!Petonassus

HISTÒRIA DEL SOLDAT




Aquest dijous 25, estreno HISTÒRIA DEL SOLDAT,d' Igor Stravinsky i C.F.Ramuz amb actors Albert Ausellé i Joan Maria Segura i músics de l'OBC a l'Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels de Sant Cugat, prop del teatre Auditori. Si voleu venir és a les 21h. Entrada a 6 euros.


Una combinació de música, teatre i dansa on jo hi he incorporat la pintura en la dramatúrgia. El que veureu és un tastet : una lectura dramatitzada amb pintura.


Més endavant, vindrà el muntatge teatral , cap a l'octubre.


Us afegeixo la meva nota del programa de text perquè veieu de que va la cosa:


Igor Stravinsky creà "L'Histoire du soldat" a Suïssa, on va refugiar-se quan va esclatar la Primera Guerra Mundial i on allargà el seu exili durant la Revolució Russa. El compositor rus s'alià amb el poeta suís Charles Ferdinand Ramuz amb l'objectiu de representar una obra que pogués fer-se amb pocs mitjans i pogués tenir un caràcter itinerant sense que presentés problemes tècnics: Sis instruments més percussió , reduït nombre d'actors i una ballarina, el permetien allunyar-se d'altres concepcions dramatúrgiques wagnerianes.En realitat, no és ni un ballet, ni té cabuda dins de les convencions del teatre musical; Stravinsky crea un nou gènere de teatre de cambra, dominat per la regla de la interdisciplina. Música, teatre i dansa conviuen en el mateix espectacle.Nosaltres, seguint aquest esperit artístic, hem volgut incorporar una altra disciplina : la pintura. En aquella època de grans limitacions econòmiques i creatives on van coincidir músics, pintors i d'altres artistes de molts països que fugien de l'horror de la guerra, situem l'acció a l'estudi d'un artista plàstic que intenta plasmar en un llenç la ben coneguda història arquetípica de Faust: l'home que renuncia a la seva ànima a canvi de bens materials i la conquesta d'allò desconegut. En el fons, no deixa de ser una metàfora profètica de l'existència del propi Stravinsky: la història del soldat desertor és també la condemna del músic exiliat, destinat a la pèrdua de la seva pàtria i amb ella, les seves arrels i tradicions. Conscient o inconscientment tot artista també acaba enfrontant-se als seus temors i els seus propis dimonis amb les seves obres. El soldat té per primer cop algú que l'acompanya en el seu recorregut: l'esperit del seu creador. Com aquella primera vegada.




VINYETA XXIII - EL MÒBIL DE BELBEL I PASQUAL


Jo encara no l'he vist, però és inevitable pensar que l'art de vegades ocasiona relliscades en alguns moments de la teva carrera artística. És sa constatar que ni tan sols els grans se salven d'aquest perill. Em consta que el Sergi Belbel té en el calaix un nou text que serà un èxit, mentrestant aquesta combinació de titans ens demostra que com a les grans tragèdies, els protagonistes erren perquè són humans, perquè són mortals, perquè no s'entenen.

19.12.06

AUTORETRAT TRES - PREMI MILLOR ACTOR - ALBERT MORA

Bé, finalment vam llepar un dels 5 premis que es donaven a la Mostra.
Pel gran Albert Mora que va dedicar a tots els seu èxit. Moltes felicitats champiñón!!


6.12.06

VINYETA XXII - EL PALAU DE LES ARTS DE VALÈNCIA

Doncs es veu que s'ha desplomat la plataforma de l'escenari i ara és el primer escenari inclinat del món: ideal per a òperes contemporànies amb el Rgola o el Bieito amb el tobogan ja incorporat. I la "fatxera" mayor apagant els fallos o les falles o els focs, i mai millor dit.
Ara...Tot s'ha de dir...per fora és impressionant. Aquesta dona vol tenir-ho tot: òpera, la Copa Àmerica de Vela i circuit urbà de Fòrmula 1. Jo que sóc de Montmeló em fa grima pensar que d'aquí uns nys s'acabi abandonant el nostre circuit, ara que a tota Espanya, amb el bluff de l'Alonso, volen tenir carreres a prop. I no per afició al motor, no...perquè després de carregar-se el poc entorn verd del meu poble, al final, l'acabaran abandonant. I sino...el tiempo.

29.11.06

VINYETA XXI - LA MAKABRA

La veritat és que "La Makabra" s'havia convertit en un espai de creació molt interessant dins d'un context bastant particular. Hi havia molta gent que donava suport al col·lectiu. Però els mossos hi van anar a una hora prohibitiva per a ells. La paradoxa és que per un dia, van ser els squaters els que no van dormir...prou.
Espero que els acabin donant un espai adeqüat per a les seves activitats. Segur que hi ha alguns que lluitaven pel que creien. D'altres, ja vindran quan tot estigui fet. Com la vida mateixa.

25.11.06

MARC ARTIGAU, AMIC I POETA


El Marc ha guanyat el Premi Gabriel Ferrater de poesia.Moltes felicitats!!

Un gran premi que marca l'inici d'una carrera que trenarà dia a dia, vers a vers, nodrint-se de l'imaginari que fa temps que desa en la seva capsa de paraules.

Us deixo una mostra del seu art i l'adreça del seu fotoblog perquè cada dia pogueu llegir els seus versos. Molt recomanable: http://www.fotolog.com/acaeiro

Martí


NAVEGAR SOLS

Aquí està prohibit benerar-vos el cos
i jugar amb destresa amb tots els somnis.

Podeu, però aneu en compte, navegar sols
cap a les set del vespre cada estiu.
I trucar per telèfon als amics que fa anys
que van morir o que van suicidar-se,
parlar amb ells del temps, dels delictes, del goig
i sentir, de nou, aquella veu ronca.

Sopar aviat i fumar mirant cap a dalt
per si, de cop i volta, plouen vidres.

Passar suau el dit per damunt d’aquest llençols
i cruspir-vos les crostes del dolor.
Vindrà aleshores, la nit i podreu cantar
deixant-vos endur per tantes tristeses
com imatges malmeten els nostres records.

Aquí està prohibit benerar-vos el cos
però navegant podeu inhalar
la vida i morir, ben segur, de sobredosi.

22.11.06

VINYETA XX - BORAT



Borat és un personatge que aniria bé que fes un bon reportatge d'aquest país perquè tot el món continui tenint la imatge típica dels espanyols, que mica en mica s'allunya dels tòpics que l'han acompanyat aquests darrers anys: toros, paella, flamenco i rancietat. I si es tractés de fer aparèixer política a la pel·lícula amb les declaracions d'uns quants del PP, el senyor Sacha Baron Cohen es faria d'or a tot el món.

16.11.06

VINYETA XIX - EL TNC FA 10 ANYS


Doncs sí, ja n'han fet 10, i sembla que fos ahir quan vaig veure Àngels a Amèrica i vaig anar a una jornada de portes obertes per la immens monstre de les columnes. També vaig tenir l'honor d'actuar-hi en el marc d'una marató de contes solidària. En aquells temps, però hi havia un xaval que començava, de nom Josep Maria, que va pillar un rebot important, perquè no li donaven tot el que volia. Admiro la fantàstica gestualitat d'aquest actor, he vist alguns dels seus muntatges -alguns millor dirigits, d'altres pitjor-, però encara em ressona incisivament la veu de nas del Cyrano i molt m'imagino que encara ressona per la sala gran, tot i la mala acústica. De fet, el rebote va ser tan gran que va crear un cisma d'estat i se'n va anar a Madrid.
I de d'allí segur que fa budú i tot tipus de conjurs perquè Reixacs, Belbels i d'altres abandonin el castell a mida gegant que li va fer en Bofill.
Malgrat tot, felicitats!
Petonassus!
Martí

10.11.06

MUCHACHITO BOMBO INFIERNO EL COMPADRE




Aquest mes d'agost passat vam rodar a Barcelona l'últim video dels Muchachito Bombo Infierno, on apareixen coleguilles com el Jorge i el Pepón ( Tralla XXL ), la Jess, i a part, evidentment, de tota la troupe, també l'Edu Soto, el David Fernández, el Raúl Cimas, el Begines,...etc.
Veureu també la Iris ballant i a mi rebent òsties com a poli.
Agraïr la confiança de Mambo 13, del Jairo , el Joni i la Gata Cristi per la confiança que van tenir amb nosaltres perquè fèssim el vestuari, el maquillatge, atrezzo i part de les localitzacions.
Al video es nota que ens ho vam passar de puta mare.
Molts petonassus,
Martí

8.11.06

GORDA AL TEATRE VILLARROEL

Ahir dimarts 7 de novembre, es va estrenar l'espectacle GORDA al teatre Villarroel. L'obra de Neil LaBute està dirigida per la Magda Puyo, a qui he tingut l'honor d'ajudar-la en la direcció. Hi ha 4 magnífics actors: la Mireia ubianas, la Cristina Genebat, l'Ivan Benet i l'Òscar Rabadán. No us la perdeu!
Des d'aquí un gran petonassu a tota la companyia!!

VINYETA XVIII - TRIPARTIT: SEGONA OPORTUNITAT


Al Carod li han donat la vicepresidència i la cartera de cultura, i al Mas no li queda més remei que comença a gravar noves imatges per al nou dvd.
En fi...tot plegat...que algú ens agafi confessats.

26.10.06

VINYETA XVII - WOODY ALLEN RODARÀ A BARCELONA

Perdoneu el retard de la nova vinyeta...
Un munt d'actors i actrius ja fan córrer la veu que es farà un càsting per sortir a la nova peli del Woody Allen, i que es rodarà a Barcelona. Es veu que demanen un òptim nivell d'anglès. Per això no hi aniré. Anyway...
Mentrestant, així com la idea tòpica que té tothom dels films del Woody Allen, imaginant-se que surt en totes, ja veig un munt d'aspirants a actor potenciant els nivells de venda d'ulleres de pasta, una cosa que per altra banda, porten els frikis més cool de la Barcelona globalitzadora.
Petonassus,
Martí

11.10.06

LA VINYETA XVI - EL FESTIVAL ERÒTIC

Jo no hi anat mai, i això és veritat...Però suposo que cada cop hi va gent més diferent.
El cert és que encara recordo les imatges de la tele d'alguna de les primeres edicions, i com la gent s'amagava de l'objectiu de les càmeres. Ara ja és diferent. Tothom hi va amb la càmara, i es fan fotos divertits al costat de les pornstars més flamenques.
Algun any hi aniré, segur, per curiositat si més no, i si estic baix de moral, també. Ara per ara, la moral la tinc ben alta, i prefereixo imaginar com és el Saló Eròtic...obviant els lavabos, tot s'ha de dir.
Petonassus!
Martí

5.10.06

VINYETA XV - LES ESTÀTUES HUMANES DE LES RAMBLES


Resulta que l'Ajuntament de Barcelona, amb tota la seva bona intenció de renovar les Rambles, vol controlar la qualitat de les estàtues humanes que dia a dia aguanten la soleiada i ens entretenen els turistes.
Els ocellaires sembla que aniran fora.
Les rajoles les canvien.
Més enllà d'entrar en si és ètic o encertat controlar la qualitat ( d'alguns n'és força dubtosa ) , em pregunto si acabaran treient també els avis que seuen en aquelles cadires de la Rambla de Canaletes i que cada dilluns comenten el partit del Barça.
Qui seran els experts? Seran escultors? Quins criteris es seguiran? Estètics, empàtics, econòmics?
Caldrà ser parent d'un polític per fer d'estàtua humana?
Sempre m'he plantejat que algun dia, si estic sense diners, acabaré a les Rambles fent caricatures.
Si també fan criba en aquest sector, m'agradaria saber quina titulació em demanaran...
Una abraçada

28.9.06

VINYETA XIV - EL PREGÓ DE LA MERCÈ...BY ELVIRA LINDO


Proposo que l'any vinent el pregó el faci l'Etoo en suahili.
Petonassus
Martí

23.9.06

AUTORETRAT III


Off de vinyetes...també faig teatre:

El dilluns 30 i el dimarts 31 d'octubre estrenem amb actors i actrius de l'IT un espectacle que he escrit i dirigit: AUTORETRAT III
Les funcions es faran aquests dos dies, a les 20,30 aprox. al Teatreneu, al barri de Gràcia de Barcelona : www.teatreneu.com

El text d' AUTORETRAT III ha estat premiat amb el Premi de Teatre Breu Estrena't de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat seleccionat per a la Mostra de Teatre de Barcelona, en la seva programació .

AUTORETRAT III
Un jove pintor rep l’encàrrec de pintar-se un autoretrat. El quadre és admirat arreu. Tothom parla del talent de l’artista. Ell però es qüestiona l’autenticitat del seu art a través d’un recorregut per diferents etapes de la seva carrera artística.
El seu autoretrat és un llenç pintat completament de negre amb un tall vertical al mig que esquinça el quadre. És innat el talent? Existeix el talent o només cal saber vendre la moto al millor postor?
Autoretrat III especula sobre tot allò que envolta el món de l’art, tot i que és extrapolable a d’altres disciplines artístiques com la música, la literatura i el propi teatre.


FITXA ARTÍSTICA

Amb Albert Mora, Anna Gras, Maria Gràcia Cornellà, Miquel Quer, Elisabet Manté, Dusan Tomic, Alba Pujol, Anna Lluch, Jana de Sande, Gerard Cabarrocas i Martí Torras .

DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA –Martí Torras Mayneris
ESCENOGRAFIA – La Forja del Vallès
REGIDORIA –Iris Cortavitarte
SO –Marc Artigau
LLUMS –Enric Planas


M'agradaria poder comptar amb la vostrapresència algun d'aquests dos dies.
Us aviso amb temps per si voleu reservar dates. De totes maneres la setmana abans rebreu un mail recordatori. Molts petonassus!!
Martí

21.9.06

LA VINYETA XIII - EL PAPA, AQUEST HUMORISTA...


Com està el pati!!
Reprenc el mateix tema amb el que vaig iniciar les vinyetes:
La susceptibilitat islàmica.
En fi, en què estaria pensant el PAPA quan va dir allò?
En les Creuades segur que no.
M'hi jugo algo.
Petonassus
Martinazzo

13.9.06

VINYETA XII - RUBIANES ERAN TODOS


Buenas a tots aquells que acabeu d'aterrissar per primera vegada.
Com cada setmana , els dimecres a
www.peudepagina.net trobareu la meva vinyeta. I també aquí, al meu blog. D'aquesta manera podreu veure sempre que desitgeu els meus ninots.
Aquesta setmana toca Rubianes...i PP.
Si a algú se li acut alguna altra obra de teatre que puguin representar els del PP, afegiu-la als comentaris. La llibertat d'expressió en el meu blog està garantida.
Una abraçada!!