EL CORONEL OCELL VIDEO

Tràiler llarg EL CORONEL OCELL

EL CORONEL OCELL II

Després d'uns mesos sense escriure-hi, afegeixo al blog algunes imatges del muntatge "El coronel ocell". Properament estarà al Teatre del Raval en el marc de la Mostra de Teatre de Barcelona.

EL CORONEL OCELL

El passat 6 de març vaig estrenar el meu taller de direcció, tesina de l'institut o treball final de carrera: EL CORONEL OCELL. En breu fotos i més informació.

FELIÇ ANY NOU 2008

Novament un dibuix, ja era hora...Felicitar-vos una feliç entrada d'any i que duri fins a acabar-lo.
Però sempre haurem de posar-hi de la nostra part, alimentar-lo...
Per a mi el 2008 és un full blanc encara per estrenar.
Escriure, dibuixar...

Que els somnis es tornin gargots
que els gargots es tornin esbossos
que els esbossos es tornin dibuix
i si no val la pena emmarcar-lo
si la inspiració no ens acompanya enguany
estripa'l, esborra'l i comença de nou
perquè l' any és un bloc de 365 fulls.

Petonassus
Martí

33 ANYS, LA DE CRISTO

Doncs sí, titus...

Acabo de fer 33 anys, 16 i mig a cada cama i per celebrar-ho aquí va una foto dels meus anys mossos...quan estava a la companyia de teatre Nyap, i vam fer l'espectacle "Arnau". Ja em vaig avançar i ja em van penjar de la creu en aquells temps, per tant, no entra en els meus plans futurs penjar-me altre cop. És curiós perquè amb 33 anys no em creix la barba com la que arribava a portar com a Arnau. És el que té haver estat barbamec fins fa poc.
Petonassus a tots aquells que hi han pensat!
Martinazzo

REQUETECHUNAI PICTURS

Bé, aquest post va dedicat sobretot al Joni i la Cristi, gran parella artística que s'encarrega de rodar els videoclips de gent tan gran com Kiko Veneno, G5, Josele Santiago, Peret i els Muchachito Bombo Infierno. De fet els dos videos que tinc penjats al blog són d'ells, i jo he tingut la sort de participar en alguns: "40 forajidos" de G5 ( guionista ); "el compadre" ( producció, vestuari, maquillatge i atrezzo ); "Aire"( producció, vestuari i maquillatge ) i "Jalamandrú" de Peret (producció, vestuari, atrezzo). Podeu clicar el link del seu blog on pengen tota la seva obra. No us perdeu videos com el "Bilonguis" de Kiko Veneno, o el de "Pensando no se llega a ná" de Josele Santiago. Boníssims!!!
Atenció al treball de postproducció, el grafisme, i la utilització del croma. Són originals, divertits, irreverents, i amb molt d'estil.
Mentrestant us penjo aquí el video de "40 forajidos" perquè algunes idees meves apareixen al clip.

AIRE - MUCHACHITO BOMBO INFIERNO

El video d' "AIRE" de Muchachito Bombo Infierno. Una nova producció d'aquesta banda canalla on hi vaig col·laborar en tasques de producció, maquillatge i vestuari. Aquí sota podeu veure el "making of" on se'm veu maquillant al Lere, fent de màquina de fum, i rient, sobretot rient.

L'ESVORANC A LA MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA

Novament aquest any som presents a la Mostra de Teatre de Barcelona. Aquest cop sota el nom d' Esvoranc teatre. Es tracta del mateix espectacle que vam presentar al Març a Vic, però amb diferents actors. És el que té comptar sempre amb artistes bons...que després venen els grans i se'ls emporten: el Robert amb la Marta Carrasco, la Queralt i l'Eva amb la Carme Portacelli, l'Albert i la Maria amb l'espectacle propi "Ruddigore", i el Lluis, que era un dels substituts, amb els Joglars. Doncs res, ens hi hem posat de nou, amb l'Abel Coll, la Neus Martínez, la Miriam Escurriola, l'Ignasi Guasch i la Gemma Dausedas, que juntament amb l'Alba Pujol, la Mai Boncompte, el Pau Viñals, la Mercè Boher, l'Isidre Hernández i la Gemma Amorós reestrenarem un nou Esvoranc, ara que estan tant de moda.Això serà els propers dijous 29 i divendres 30 de novembre a les 21h. al nou Teatre del Raval.Les entrades a 5 euros

L'ESVORANC

IX Premi Boira de teatre2006

Autor: Josep Maria Miró Coromina

Direcció, escenografia,llums i espai sonor: Martí Torras Mayneris

Espaisonor: Marc Artigau

Vestuari: Iris Cortavitarte

Intèrprets:

Míriam Escurriola

Alba Pujol

Abel Coll

Ignasi Guasch

Gemma Amorós

Neus Martínez

Pau Viñals

Isidre Hernández

Mercè Boher

Mai Boncompte

Gemma Dausedas

TEATRE DEL RAVAL - C/Sant Antoni Abad, 12 08001-BCN Tel.: 93 443.39.99 Metro: Línia 2, estació Sant Antoni Bus: 20, 24, 37, 41, 55, 64, 91, 120, 141, N6

INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC 07-08 A L'INSTITUT DEL TEATRE

El dilluns 29 d’octubre va tenir lloc l’acte d’inauguració del curs acadèmic de l’Institut del Teatre, que enguany dedicava un homenatge a la figura d’Adrià Gual, fundador de l’Institut.

El Teatre Ovidi Montllor va acollir la lliçó inaugural a càrrec del filòsof i escriptor Rafael Argullol i les paraules de Celestino Corbacho, President de la Diputació de Barcelona i de la Junta de l’Institut del Teatre, i de Jordi Font, director general del centre.

A mi em van encarregar de dirigir tot l'acte, i va ser un bon test de cara a poder fer de mestre de cerimònies d'aquests tipus d'actes en els quals el protocol acaba per avorrir-te. Tanmateix i com podeu veure a les fotos la cosa va quedar molt bé: les llums, el muntatge i sobretot, l'actuació en honor a Adrià Gual de l'Ignasi Guasch i la Míriam, a més dels Dei Furbi.
A l'Avui ens van posar aquesta foto de la mítica Escurriola amb l'avi Gual.

Dos exalumnes de l'Institut del Teatre, juntament amb la companyia Dei Furbi, van homenatjar ahir Adrià Gual en l'obertura del curs 2007-2008 de l'escola d'art dramàtic. Els actes, engegats amb una conferència de Rafael Argullol, van culminar amb el descobriment d'una placa dissenyada per Iago Pericot a partir d'una il·lustració de l'homenatjat

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 42. Dimarts, 30 d'octubre del 2007

SEGURETAT VIRTUAL amb QQ TEATRE

La gent de QQTeatre, l'Alicia, l'Anna, la Xènia, l'Alícia i el Joan.

El Martinazzo fent debat amb la canalla.

Han transcorregut ben bé set mesos d’ençà de la trucada que vaig rebre de l’Institut del Teatre per participar en aquest projecte anomenat “Tots junts actuem” de la Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya.

Pel camí m’he trobat amb diverses companyies joves de teatre amateur que han participat en les jornades de formació i en les successives proves de selecció fins a arribar a escollir el projecte guanyador.

Abans de res, el públic a qui va adreçat aquest espectacle són adolescents. I molts cops, lamentablement, el teatre que s’adreça a aquesta franja d’edat evidencia una falta de sintonia preocupant, tant pel que fa a les temàtiques argumentals, el llenguatge que s’empra, o la mateixa proposta escènica allunyada del món en què vivim. No podem oblidar que estem parlant dels que seran els futurs espectadors, i molts cops aquests nois i noies, després d’una funció, tenen bastant clar que tardaran molt a anar al teatre o potser no hi tornaran més.

D’altra banda l’encàrrec era fer un espectacle de teatre-fòrum, amb un debat a posteriori on el públic pogués expressar-se sobre aquestes conductes reprobables. En una de les fotos em podeu veure a mi dinamitzant el debat.

El teatre és un gran mitjà per poder transmetre campanyes de sensibilització, i una bona prova d’això és aquest projecte i l’experiència fantàstica que hem tingut amb els primers espectadors que han vingut a veure “Seguretat virtual”, l’espectacle resultant de la proposta guanyadora de QQ Teatre.

Els mèrits n’eren molts. A la seva joventut que afavoreix la connexió amb aquest públic adolescent, una proposta dramatúrgica atrevida i treballada, una bona interpretació ben travada per la directora, una estructura ja formada com a companyia i altes dosis de treball i il·lusió.

Se’m va encarregar fer un seguiment de tot el procés de creació de l’espectacle i no m’equivoco si des del primer dia em vaig sentir com un més dins de la companyia. Junts hem creat un espectacle del no res. Partint de la proposta guanyadora vam acabar de perfilar el que seria l’argument abans de l’estiu i les inevitables i necessàries vacances.

L’argument base ja el teníem: un concurs virtual on els joves protagonistes de la nostra història actuen condicionats per entorns familiars, laborals i d’amistat que els empenyen a la fatalitat. El missatge, dur i eloqüent, es tenyiria d’escenes on les situacions quotidianes i els problemes són molt propers a la realitat dels joves d’avui en dia.

Vam començar a assajar al setembre, tot plegat un mes abans de la data d’estrena programada. Era arriscat i alhora perillós, pel poc temps que teníem. A 1 de setembre no hi havia text encara. El vam anar construint a base d’improvisacions amb els actors, a partir de situacions concretes que amb la Sònia vam anar proposant.

El text s’aniria fixant, si bé es van treballar en dos fronts diferents: d’una banda el concurs amb les preguntes sobre seguretat vial, d’altra banda les escenes dels protagonistes.

Vam buscar l’empatia de l’espectador, amb aquests dos personatges que són les dues presentadores, buscant un joc clownesc, per desdramatitzar una mica tota la càrrega pesada de la tragèdia.

Des de principis de setembre fins la data de la primera prèvia a Martorell he de dir que m’he trobat amb un equip de gent amb una capacitat de treball encomiable, a l’alçada d’un repte semi-professional com aquest.

Nervis pel poc temps, “apretada” d’última hora, ajustar totes les peces ( escenografia, llums, so, producció, etc. ) i finalment l’espectacle veu la llum.

Un espectacle que és millor gaudir amb no més de cent persones per afavorir aquest debat, tot i que hi ha hagut funcions que hem actuat per set-cents espectadors.

El que importa és que aquell missatge que algunes de les campanyes de trànsit ens posen als morros cada cert temps i que ens obliga a fer zàpping per la cruesa de les imatges es transforma en una obra de teatre que d’una manera més útil, amena i reconeixible va entrant a la ment de l’adolescent durant una hora! Una hora de situacions que inevitablement plantejaran al nostre espectador moltes preguntes, reflexions i disquisicions. I més d’una hora, si el professor treballa a classe els continguts elaborats pels amics de Pau Education.

Una campanya diferent, Una aposta amb molta sensibilitat artística, ben falcada i adreçada a la gent jove i el més important, feta per gent jove. Ara només cal que aquest text que teniu entre mans tingui la sortida que es mereix, que no és altra que la seva presència en teatres d’arreu del país.

A QQTeatre, Sònia, Alícia, Imma, Xènia, Anna i Joan, les meves sinceres felicitats.

Als escenògrafs, l’Enric i la Francesca, gràcies per la feina.

A la gent de Pau Education, el meu agraïment per la vostra confiança.

ACTUACIONS octubre-novembre 07/gener 08 a Martorell, Girona, Manresa, Barcelona, Lleida, Tarragona i hi ha prevista una actuació final al TNC

EL SENYOR PERRAMON

Aquests mesos de setembre i octubre he estat treballant com a ajudant de direcció de Joan Anton Rechi a l'espectacle "El senyor Perramon" que encara podeu veure a la cartellera del teatre Romea fins passat Nadal. Una bona oportunitat per seguir treballant amb amics com l'Ivan Benet, l'Òscar Rabadan, la Carme Poll i la Marina Vilardell, així com per conèixer altres grans actors com l'Enric Llort, la Susanna Garachana, el Miquel Gelabert, el Xavier Capdet, la Mònica Marcos, en Ramon Enric i el Boris Ruiz.
Una comèdia catalana inspirada en l'Avar de Molière. Les crítiques han estat una mica matxacones però la gent que hi va s'ho passa bé i riu molt. Així que...

SALÓ DE L'ENSENYAMENT 07 - UNA MARTINADA

QUALSEVOL COSA

Durant bona part del curs passat vaig estar assajant un espectacle que havien coescrit conjuntament la Thais Buforn i l'Anna Gras. El resultat després d'alguns entrebancs amb el temps ( vaig haver de deixar la direcció de l'espectacle uns mesos a mans del Carles Fernandez ) va ser la tesina de les dues i una bona estrena amb bona crítica al Teatre de Ponent a Granollers.

Anna Gras i Thais Buffon ofereixen amb Qualsevol Cosa un estimulant duel actoral

De vegades és millor la falta de pretensions, fugir de l’obsessió per crear una història original i trencadora. La senzillesa i contundència d’uns personatges ben dibuixats, unida a la química entre dues grans actrius, poden ser més que suficients per oferir una magnífica estona de teatre viu, fresc, d’aquells que arrenca somriures i crea afició. I això és el que la granollerina Anna Gras i Thais Buffon han aconseguit escrivint i interpretant Qualsevol cosa, una obra de la companyia Ifeelmycoxis que es va poder veure des de dimecres fins divendres al Teatre de Ponent.

Dos dones de mons oposats. Dues converses telefòniques que tenen lloc en el mateix instant i que serveixen per presentar, en flashos, les deus protagonistes. L’atzar, una casualitat o potser una broma del destí les uniran en un vell i fosc ring, l’escenari d’un estimulant combat de personalitats oposades. Aquest espai, recreat amb tota mena de detalls i amb una cuidada il·luminació zenital, no tant sols afegeix dramatisme a l’escena, sinó que esdevé una magnífica metàfora de l’eix de la història: el xoc de personalitats aparentment oposades.

¿Què poden tenir en comú una escriptora d’èxit busca amb desesperació un argument impactant per la seva propera novel·la i una prostituta de cor dolç amb problemes de diners imaginativa i aparentment ingènua? L’una, intel·ligent, intel·lectual, però també esquerpa, seca i freda en el tracte, sembla molt segura de si mateixa i del seu èxit, però la seva actitud desvela que està enfadada amb tot i tothom, inclosa ella mateixa. L’altra, espantadissa, ingènua, viu i pren decisions amb el sentit comú que dóna l’experiència de la vida, el bagatge d’un dia a dia farcit de problemes, de personatges turmentats i perills més aparents que reals. El destí que les ha unit les obligarà a passar unes hores tancades en aquest forat i la tensió, la gana i el xoc d’egos les conduiran a descobrir el seu verdader caràcter, el que hi ha darrera la màscara.

Mica en mica, l’entrellat de la història surt a la llum. La primera, convençuda que els diners ho poden tot i que la realitat sempre supera la ficció, busca algú que assassini i expliqui la seva experiència en primera persona. La prostituta és aquí per error, però enlluernada pels diners, no dubtarà en ser la protagonista d’aquest morbós i amoral bestseller. Finalment el combat acaba doncs amb un empat. Les dues han aconseguit el seu objectiu. Però després d’aquesta trobada són, segurament, més a prop de saber qui són i el què volen de la vida.

LA NIT DELS BANDOLERS (II)

Es va estrenar i va anar molt bé. Segons el guió. Cohesió social era el primer objectiu, àmpliament aconseguit. L'espectacle, finalment també. Un repte fet realitat.
Un goig poder treballar amb gent tant il·lusionada i amb tants professionals.
Un dia d'aquests penjaré algunes fotos perquè us adoneu de la magnitud de la tragèdia: l'escenografia al voltant de la plaça: les bastides, la tirolina, el rapel, les grues, el foc, els diables, els timbalers, els trabucaires, l'orquestra, la banda, la coral de 30 cantants, i molt especialment als actors i tota la gent de l'equip de producció de Fúsic, la Isabel i la Mariona, de vestuari amb la Susanna i les seves noies, la lluita escènica amb la Rosa, l'escenografia del Francesc, i la demés gent de Sant Boi, oi Carles?, que ho ha fet possible.
A tots ells, moltes gràcies!!

A2 - CIA INFIMA LA PUÇA+TEATRE PO+MARTÍ

Aquest passat abril vam reestrenar al SAT! un espectacle capdal dels molts infantils que s'han fet aquest país: l' "A2"de la cia Ínfima La Puça. Aquest cop era en anglès, i ara que ells han aparcat com jo el nas de clown, van buscar un parell de pallasses per poder fer l'espectacle per a campanyes escolars. L'experiència va ser molt bona i l'espectacle va funcionar molt bé entre els nens. Respectant en tot moment l'essència i els gags de l'original vam poder crear gags nous amb les pallasses de Teatre Po: la Cris i la Marta, que veieu aquí ben caracteritzades amb roba de la Iris Cortavitarte.
Un goig poder tornar a tocar el clown després de la meva etapa als clownx teatre.
Peto-nassus per a elles i pels Puças ( la companyia Ínfima la Puça és un dels motius perquè faig teatre ) i pels que van dur a terme aquest projecte que espero que es pugui fer en català ben aviat.

L'ESTIU S'ACABA I RENOVEM EL BLOG

Ja tocava. Des de fa mesos estava el blog aturadet per causes diverses. M'he proposat actualitzar-lo sovint per poder tenir contacte amb la gent que no veig massa. També penjaré dibuixos i altres històries de colegues per fer-lo més dinàmic.
Del dicho al hecho hay un buen trecho.
Buenos trechos per tothom!
Una abraçada.
Martí

EXPOSICIÓ DE CARICATURES A L'INSTITUT DEL TEATRE

Caricatura de l'escenògraf i figurinista Ramon Ivars.

Doncs sí, finalment he complert la meva amenaça i després de quatre cursos a l'Institut, presento la meva exposició de caricatures de professors, titulada "APUNTS DE CLASSE".

Aquest dimarts, 15 de maig, com a tret de sortida, em posaré a fer caricatures al Bar de l'Institut, lloc on estaran exposades uns quants dies.

Us hi espero a partir de les 13,30h.

LA NIT DELS BANDOLERS

LA NIT DELS BANDOLERS - UNA HISTÒRIA DE SANT BOI

Dramatúrgia de Pau Miró i Martí Torras

Direcció artística - Martí Torras

Avui mateix a aquesta hora s'hauria d'haver estrenat l'espectacle de "La nit dels Bandolers" que des de fa dos mesos estic muntant amb entitats i gent de Sant Boi.
Finalment l'espectacle s'ha aplaçat per raons òbvies ( el mal temps ) fins al proper divendres 20 d'abril a les 11h.
Aquest projecte que neix des de l'Ajuntament de Sant Boi i la Diputació de Barcelona, ha treballat durant aquests quatre últims mesos, la cohessió social entre les diferents entitats i companyies amateurs de Sant Boi, i ha incorporat la presència d'altres col·lectius: Les dues colles de diables, les dues escoles de Música ( Moderna i Clàssica ), membres de tres corals diferents, les tres colles de timbalers, els trabucaires, a més de particulars.
S'han realitzat tallers de commedia dell'arte, esgrima i vestuari, i durant aquests dos últims mesos hem assajat l'espectacle, que va ser concebut a mitges amb en Pau Miró.
L'espectacle, amb música en directe, amb pirotècnia, cinc espais de representació, un amb grues i tirolina inclosa, ve a ser com un espectacle de carrer tipus inauguració de la Fira de Tàrrega però amb gent no professional.
He de dir que he disfrutat molt amb la il·lusió que hi ha posat la gent de Sant Boi amb aquest projecte, i que ha estat un plaer treballar amb ells, la Isabel, en Francesc, la Mariona, el Carles, la Rosa, la Susagna, en Lluis, la Mònica, el Toni, i tots els demés membres de l'elenc artístic.
Si podeu, no dubteu a venir. Quan una cosa es fa amb tanta empenta, val la pena, encara que només sigui per la de la gent.

L'ESVORANC II

La crítica de l'Esvoranc del 9 Nou fa referència a "un bon treball ben dirigit i ben interpretat per una plantilla jove d' actors i actrius". Excel·lent tenint en compte que encara no l'han vist acabada. Felicitats a totes /tots!!

L'ESVORANC

L'ESVORANC - ESVORANC TEATRE
IX Premi Boira de teatre 2006

Aquest passat dissabte 17 de març vam estrenar el text del Xose, àlies del Josep Maria Miró "L'ESVORANC" a l'Institut del teatre de Vic, dins els actes d'entrega del Xè premi Boira de Dramatúrgia, que enguany va recaure en un altre amic, en Marc Artigau.

L'ESVORANC va guanyar el premi l'any anterior i el xose, bon amic meu, me'l va regalar per muntar-lo. El fet que li premiessin va accelerar el procés de muntatge que va veure la llum en un dia de moltes emocions, accidents i ensurts. Finalment i amb tots els actors dalt de l'escenari vam donar alè i vida als personatges d'aquest magnífic text.
Només agraïr la feina de tothom i especialment agraïr-te a tu Xose la confiança i espero que sigui la primera de moltes.

El terra d’un barri barceloní s’obre i una gran esquerda s’empassa pisos plens d’objectes, històries, records, misèries, esperances, desenganys... davant la mirada desconcertada dels seus habitants i veïns. L’esvoranc és només un escenari que actua com a mirall d’uns personatges que veuen com també s’esquerden i s’enfonsen els seu móns i vides. Aquest gran trau al paviment no fa altra cosa que treure a la superfície l’autèntica trencadissa humana.

L'esvoranc
Autor: Josep Maria Miró Coromina
Direcció, escenografia, llums i espai sonor: Martí Torras Mayneris
Ajudant direcció i espai sonor: Marc Artigau
Vestuari: Iris Cortavitarte
Amb:
Maria Santallúcia, Alba Pujol, Robert González, Albert Mora, Gemma Amorós, Queralt Casasayas, Pau Vinyals, Isidre Hernández, Mercè Boher, Mai Boncompte, Eva Cartañà