EXPOSICIÓ DE CARICATURES A L'INSTITUT DEL TEATRE

Caricatura de l'escenògraf i figurinista Ramon Ivars.

Doncs sí, finalment he complert la meva amenaça i després de quatre cursos a l'Institut, presento la meva exposició de caricatures de professors, titulada "APUNTS DE CLASSE".

Aquest dimarts, 15 de maig, com a tret de sortida, em posaré a fer caricatures al Bar de l'Institut, lloc on estaran exposades uns quants dies.

Us hi espero a partir de les 13,30h.

LA NIT DELS BANDOLERS

LA NIT DELS BANDOLERS - UNA HISTÒRIA DE SANT BOI

Dramatúrgia de Pau Miró i Martí Torras

Direcció artística - Martí Torras

Avui mateix a aquesta hora s'hauria d'haver estrenat l'espectacle de "La nit dels Bandolers" que des de fa dos mesos estic muntant amb entitats i gent de Sant Boi.
Finalment l'espectacle s'ha aplaçat per raons òbvies ( el mal temps ) fins al proper divendres 20 d'abril a les 11h.
Aquest projecte que neix des de l'Ajuntament de Sant Boi i la Diputació de Barcelona, ha treballat durant aquests quatre últims mesos, la cohessió social entre les diferents entitats i companyies amateurs de Sant Boi, i ha incorporat la presència d'altres col·lectius: Les dues colles de diables, les dues escoles de Música ( Moderna i Clàssica ), membres de tres corals diferents, les tres colles de timbalers, els trabucaires, a més de particulars.
S'han realitzat tallers de commedia dell'arte, esgrima i vestuari, i durant aquests dos últims mesos hem assajat l'espectacle, que va ser concebut a mitges amb en Pau Miró.
L'espectacle, amb música en directe, amb pirotècnia, cinc espais de representació, un amb grues i tirolina inclosa, ve a ser com un espectacle de carrer tipus inauguració de la Fira de Tàrrega però amb gent no professional.
He de dir que he disfrutat molt amb la il·lusió que hi ha posat la gent de Sant Boi amb aquest projecte, i que ha estat un plaer treballar amb ells, la Isabel, en Francesc, la Mariona, el Carles, la Rosa, la Susagna, en Lluis, la Mònica, el Toni, i tots els demés membres de l'elenc artístic.
Si podeu, no dubteu a venir. Quan una cosa es fa amb tanta empenta, val la pena, encara que només sigui per la de la gent.

L'ESVORANC II

La crítica de l'Esvoranc del 9 Nou fa referència a "un bon treball ben dirigit i ben interpretat per una plantilla jove d' actors i actrius". Excel·lent tenint en compte que encara no l'han vist acabada. Felicitats a totes /tots!!

L'ESVORANC

L'ESVORANC - ESVORANC TEATRE
IX Premi Boira de teatre 2006

Aquest passat dissabte 17 de març vam estrenar el text del Xose, àlies del Josep Maria Miró "L'ESVORANC" a l'Institut del teatre de Vic, dins els actes d'entrega del Xè premi Boira de Dramatúrgia, que enguany va recaure en un altre amic, en Marc Artigau.

L'ESVORANC va guanyar el premi l'any anterior i el xose, bon amic meu, me'l va regalar per muntar-lo. El fet que li premiessin va accelerar el procés de muntatge que va veure la llum en un dia de moltes emocions, accidents i ensurts. Finalment i amb tots els actors dalt de l'escenari vam donar alè i vida als personatges d'aquest magnífic text.
Només agraïr la feina de tothom i especialment agraïr-te a tu Xose la confiança i espero que sigui la primera de moltes.

El terra d’un barri barceloní s’obre i una gran esquerda s’empassa pisos plens d’objectes, històries, records, misèries, esperances, desenganys... davant la mirada desconcertada dels seus habitants i veïns. L’esvoranc és només un escenari que actua com a mirall d’uns personatges que veuen com també s’esquerden i s’enfonsen els seu móns i vides. Aquest gran trau al paviment no fa altra cosa que treure a la superfície l’autèntica trencadissa humana.

L'esvoranc
Autor: Josep Maria Miró Coromina
Direcció, escenografia, llums i espai sonor: Martí Torras Mayneris
Ajudant direcció i espai sonor: Marc Artigau
Vestuari: Iris Cortavitarte
Amb:
Maria Santallúcia, Alba Pujol, Robert González, Albert Mora, Gemma Amorós, Queralt Casasayas, Pau Vinyals, Isidre Hernández, Mercè Boher, Mai Boncompte, Eva Cartañà

VINYETA XXIV - CONSELL DE LES ARTS

Dons au! Ja tira endavant això del consell de les Arts, després de que tanta gent del món de la Cultura ho demanés a crits. La mateixa tanta gent que ara voldran formar part, i la mateixa tanta gent que s'emprenyarà quan vegin que no hi tenen cabuda.

HISTÒRIA DEL SOLDAT - CRÍTICA DIARI SANT CUGAT

Aquí va la primera crítica i una foto de la nostra Història del soldat. Va anar molt bé realment. L'estrena fou un èxit. Esperem que en vinguin més. El projecte és molt guapo, i s'ha d'anar treballant. Felicitats a Cappare produccions i molt especialment al pare de la criatura, en Carles Miró, als músics d'Eklecson i als actors Albert Ausellé i Joan Maria Segura.

ARGUMENTS - ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA

D'altra banda, el mateix dijous a la mateixa hora al teatre Ovidi montllor de l'Institut estrenem el taller de 4rt d'interpretació, ARGUMENTS, variacions sobre Atempts on her life de Martin Crimp, on he estat fent l'Ajudantia de direcció i dramatúrgia al Ramon Simó.Es fa dijous, divendres, dissabte a les 21h i diumenge a les 19h. Com podeu veure estic liat fent de les meves!!Petonassus

HISTÒRIA DEL SOLDAT

Aquest dijous 25, estreno HISTÒRIA DEL SOLDAT,d' Igor Stravinsky i C.F.Ramuz amb actors Albert Ausellé i Joan Maria Segura i músics de l'OBC a l'Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels de Sant Cugat, prop del teatre Auditori. Si voleu venir és a les 21h. Entrada a 6 euros.

Una combinació de música, teatre i dansa on jo hi he incorporat la pintura en la dramatúrgia. El que veureu és un tastet : una lectura dramatitzada amb pintura.

Més endavant, vindrà el muntatge teatral , cap a l'octubre.

Us afegeixo la meva nota del programa de text perquè veieu de que va la cosa:

Igor Stravinsky creà "L'Histoire du soldat" a Suïssa, on va refugiar-se quan va esclatar la Primera Guerra Mundial i on allargà el seu exili durant la Revolució Russa. El compositor rus s'alià amb el poeta suís Charles Ferdinand Ramuz amb l'objectiu de representar una obra que pogués fer-se amb pocs mitjans i pogués tenir un caràcter itinerant sense que presentés problemes tècnics: Sis instruments més percussió , reduït nombre d'actors i una ballarina, el permetien allunyar-se d'altres concepcions dramatúrgiques wagnerianes.En realitat, no és ni un ballet, ni té cabuda dins de les convencions del teatre musical; Stravinsky crea un nou gènere de teatre de cambra, dominat per la regla de la interdisciplina. Música, teatre i dansa conviuen en el mateix espectacle.Nosaltres, seguint aquest esperit artístic, hem volgut incorporar una altra disciplina : la pintura. En aquella època de grans limitacions econòmiques i creatives on van coincidir músics, pintors i d'altres artistes de molts països que fugien de l'horror de la guerra, situem l'acció a l'estudi d'un artista plàstic que intenta plasmar en un llenç la ben coneguda història arquetípica de Faust: l'home que renuncia a la seva ànima a canvi de bens materials i la conquesta d'allò desconegut. En el fons, no deixa de ser una metàfora profètica de l'existència del propi Stravinsky: la història del soldat desertor és també la condemna del músic exiliat, destinat a la pèrdua de la seva pàtria i amb ella, les seves arrels i tradicions. Conscient o inconscientment tot artista també acaba enfrontant-se als seus temors i els seus propis dimonis amb les seves obres. El soldat té per primer cop algú que l'acompanya en el seu recorregut: l'esperit del seu creador. Com aquella primera vegada.

VINYETA XXIII - EL MÒBIL DE BELBEL I PASQUAL

Jo encara no l'he vist, però és inevitable pensar que l'art de vegades ocasiona relliscades en alguns moments de la teva carrera artística. És sa constatar que ni tan sols els grans se salven d'aquest perill. Em consta que el Sergi Belbel té en el calaix un nou text que serà un èxit, mentrestant aquesta combinació de titans ens demostra que com a les grans tragèdies, els protagonistes erren perquè són humans, perquè són mortals, perquè no s'entenen.

AUTORETRAT TRES - PREMI MILLOR ACTOR - ALBERT MORA

Bé, finalment vam llepar un dels 5 premis que es donaven a la Mostra.
Pel gran Albert Mora que va dedicar a tots els seu èxit. Moltes felicitats champiñón!!

VINYETA XXII - EL PALAU DE LES ARTS DE VALÈNCIA

Doncs es veu que s'ha desplomat la plataforma de l'escenari i ara és el primer escenari inclinat del món: ideal per a òperes contemporànies amb el Rgola o el Bieito amb el tobogan ja incorporat. I la "fatxera" mayor apagant els fallos o les falles o els focs, i mai millor dit.
Ara...Tot s'ha de dir...per fora és impressionant. Aquesta dona vol tenir-ho tot: òpera, la Copa Àmerica de Vela i circuit urbà de Fòrmula 1. Jo que sóc de Montmeló em fa grima pensar que d'aquí uns nys s'acabi abandonant el nostre circuit, ara que a tota Espanya, amb el bluff de l'Alonso, volen tenir carreres a prop. I no per afició al motor, no...perquè després de carregar-se el poc entorn verd del meu poble, al final, l'acabaran abandonant. I sino...el tiempo.

VINYETA XXI - LA MAKABRA

La veritat és que "La Makabra" s'havia convertit en un espai de creació molt interessant dins d'un context bastant particular. Hi havia molta gent que donava suport al col·lectiu. Però els mossos hi van anar a una hora prohibitiva per a ells. La paradoxa és que per un dia, van ser els squaters els que no van dormir...prou.
Espero que els acabin donant un espai adeqüat per a les seves activitats. Segur que hi ha alguns que lluitaven pel que creien. D'altres, ja vindran quan tot estigui fet. Com la vida mateixa.

MARC ARTIGAU, AMIC I POETA

El Marc ha guanyat el Premi Gabriel Ferrater de poesia.Moltes felicitats!!

Un gran premi que marca l'inici d'una carrera que trenarà dia a dia, vers a vers, nodrint-se de l'imaginari que fa temps que desa en la seva capsa de paraules.

Us deixo una mostra del seu art i l'adreça del seu fotoblog perquè cada dia pogueu llegir els seus versos. Molt recomanable: http://www.fotolog.com/acaeiro

Martí

NAVEGAR SOLS

Aquí està prohibit benerar-vos el cos

i jugar amb destresa amb tots els somnis.

Podeu, però aneu en compte, navegar sols

cap a les set del vespre cada estiu.

I trucar per telèfon als amics que fa anys

que van morir o que van suicidar-se,

parlar amb ells del temps, dels delictes, del goig

i sentir, de nou, aquella veu ronca.

Sopar aviat i fumar mirant cap a dalt

per si, de cop i volta, plouen vidres.

Passar suau el dit per damunt d’aquest llençols

i cruspir-vos les crostes del dolor.

Vindrà aleshores, la nit i podreu cantar

deixant-vos endur per tantes tristeses

com imatges malmeten els nostres records.

Aquí està prohibit benerar-vos el cos

però navegant podeu inhalar

la vida i morir, ben segur, de sobredosi.

VINYETA XX - BORAT

Borat és un personatge que aniria bé que fes un bon reportatge d'aquest país perquè tot el món continui tenint la imatge típica dels espanyols, que mica en mica s'allunya dels tòpics que l'han acompanyat aquests darrers anys: toros, paella, flamenco i rancietat. I si es tractés de fer aparèixer política a la pel·lícula amb les declaracions d'uns quants del PP, el senyor Sacha Baron Cohen es faria d'or a tot el món.

VINYETA XIX - EL TNC FA 10 ANYS

Doncs sí, ja n'han fet 10, i sembla que fos ahir quan vaig veure Àngels a Amèrica i vaig anar a una jornada de portes obertes per la immens monstre de les columnes. També vaig tenir l'honor d'actuar-hi en el marc d'una marató de contes solidària. En aquells temps, però hi havia un xaval que començava, de nom Josep Maria, que va pillar un rebot important, perquè no li donaven tot el que volia. Admiro la fantàstica gestualitat d'aquest actor, he vist alguns dels seus muntatges -alguns millor dirigits, d'altres pitjor-, però encara em ressona incisivament la veu de nas del Cyrano i molt m'imagino que encara ressona per la sala gran, tot i la mala acústica. De fet, el rebote va ser tan gran que va crear un cisma d'estat i se'n va anar a Madrid.
I de d'allí segur que fa budú i tot tipus de conjurs perquè Reixacs, Belbels i d'altres abandonin el castell a mida gegant que li va fer en Bofill.
Malgrat tot, felicitats!
Petonassus!
Martí

MUCHACHITO BOMBO INFIERNO EL COMPADRE

Aquest mes d'agost passat vam rodar a Barcelona l'últim video dels Muchachito Bombo Infierno, on apareixen coleguilles com el Jorge i el Pepón ( Tralla XXL ), la Jess, i a part, evidentment, de tota la troupe, també l'Edu Soto, el David Fernández, el Raúl Cimas, el Begines,...etc.
Veureu també la Iris ballant i a mi rebent òsties com a poli.
Agraïr la confiança de Mambo 13, del Jairo , el Joni i la Gata Cristi per la confiança que van tenir amb nosaltres perquè fèssim el vestuari, el maquillatge, atrezzo i part de les localitzacions.
Al video es nota que ens ho vam passar de puta mare.
Molts petonassus,
Martí

GORDA AL TEATRE VILLARROEL

Ahir dimarts 7 de novembre, es va estrenar l'espectacle GORDA al teatre Villarroel. L'obra de Neil LaBute està dirigida per la Magda Puyo, a qui he tingut l'honor d'ajudar-la en la direcció. Hi ha 4 magnífics actors: la Mireia ubianas, la Cristina Genebat, l'Ivan Benet i l'Òscar Rabadán. No us la perdeu!
Des d'aquí un gran petonassu a tota la companyia!!

VINYETA XVIII - TRIPARTIT: SEGONA OPORTUNITAT

Al Carod li han donat la vicepresidència i la cartera de cultura, i al Mas no li queda més remei que comença a gravar noves imatges per al nou dvd.
En fi...tot plegat...que algú ens agafi confessats.

VINYETA XVII - WOODY ALLEN RODARÀ A BARCELONA

Perdoneu el retard de la nova vinyeta...
Un munt d'actors i actrius ja fan córrer la veu que es farà un càsting per sortir a la nova peli del Woody Allen, i que es rodarà a Barcelona. Es veu que demanen un òptim nivell d'anglès. Per això no hi aniré. Anyway...
Mentrestant, així com la idea tòpica que té tothom dels films del Woody Allen, imaginant-se que surt en totes, ja veig un munt d'aspirants a actor potenciant els nivells de venda d'ulleres de pasta, una cosa que per altra banda, porten els frikis més cool de la Barcelona globalitzadora.
Petonassus,
Martí

LA VINYETA XVI - EL FESTIVAL ERÒTIC

Jo no hi anat mai, i això és veritat...Però suposo que cada cop hi va gent més diferent.
El cert és que encara recordo les imatges de la tele d'alguna de les primeres edicions, i com la gent s'amagava de l'objectiu de les càmeres. Ara ja és diferent. Tothom hi va amb la càmara, i es fan fotos divertits al costat de les pornstars més flamenques.
Algun any hi aniré, segur, per curiositat si més no, i si estic baix de moral, també. Ara per ara, la moral la tinc ben alta, i prefereixo imaginar com és el Saló Eròtic...obviant els lavabos, tot s'ha de dir.
Petonassus!
Martí